El twitter i la felicitat

Em sembla que aquest invent del twitter va bé per pensar en veu alta. Probablement, per pensar en veu alta rucades. A mi, però, em fan servei. M'ajuden a ser una mica més feliç. Avui hi he escrit aquestes tres rucades:

Després de plagiar un llibre, Ana Rosa Quintana continua presentant programes. El plagi: ella sempre diu que va ser sense mala intenció.

Potser és cert i Ana Rosa Quintana no era conscient del plagi. Potser sí que és així d'ingènua. O potser no, potser és una cínica rematada.

Fan cotxes a TV3. Després faran notícies i hi sortirà el congrés de Zapatero. Abans em queia bé Zapatero, ara em recorda Ana Rosa Quintana.

I abans d'ahir, aquestes sis, quan encara no havia redactat el capítol "Com adormit":

Des de fa hores, intento pensar com fer que Vladimir Roig i Puig-i-Cadafalch es trobin a Mataró

Per què s'han de trobar a Mataró? Perquè Puig-i-Cadafalch hi va néixer i hi va treballar, i perquè Vladimir Roig és de Palafolls (Maresme)

Per què he fet que Vladimir Roig nasqués a Palafolls? Perquè és el poble de Catalunya més proper a Palafrugell en l'ordre alfabètic

Per què calia que fos proper alfabèticament a Palafrugell? Perquè un català que va a París als anys 20 ha de ser gairebé un Josep Pla

Vladimir neix el 8 de març de 1897, gairebé un Josep Pla, però a Palafolls

Bé, ara el problema és la trobada de Puig-i-Cadafalch amb Vladimir Roig. Com? M'hi poso

Una mica més feliç... Per cert, ahir al teatre vaig ser molt feliç veient l'actuació d'XXX. Cada dia interpreta millor el seu paper: fa somriure, commou. Li vaig fer arribar un pom de roses, com sempre. Un dia vam coincidir a una festa i vam parlar una estona. No li vaig dir que jo era el dels poms.