divendres, 4 de juliol del 2008

Primer post

Avui 4 de juliol faig 60 anys i em prejubilo. Què faré? No ho sé. Sí ho sé, és un bon moment per començar aquest dietari i per mirar de donar forma a un projecte de novel·la que, des de molts anys endarrere, m'obsedeix: Vida de Vladimir Roig.

Què en sé, de la novel·la? Moltes coses, però encara molt confuses. Sé que hi haurà les cartes de Vladimir, un informe religiós i narracions en present. Sé com acabarà la novel·la i, per tant, cap a on ha de caminar tot plegat. Sé que Vladimir Roig és l'home de confiança de Josep Puig i Cadafalch. Sé que Vladimir Roig és algú molt especial, amb una manera de viure molt especial.

6 comentaris:

Roger T. ha dit...

Vinga home, endavant les atxes i sort amb aquesta novel.la!!

Anònim ha dit...

Anims i sort amb la novel.la, estarem pendents al teu bloc a veure com va.

Anònim ha dit...

Hola Samuel,

Molts ànims amb aquests nous projectes, estarem pendents dels teus comentaris i del dia a dia de la novel·la.

F.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Fa més de 20 anys llargs vaig començar una novel·la que mai no vaig acabar. Estava basada una mica en la meva realitat, en un relació de parella que encara no havia començat, una mica triangular, es diu així? La noia estava a punt de deixar de sortir amb el meu millor amic després d'uns quants anys per començar a sortir amb mi. Quan jo la vaig començar desconeixia que això acabaria passant. Però el primer dia que vaig sortir amb la noia li vaig deixar l'esborrany de la novel·la (que ja tenia uns quants capítols) i ella va reconèixer els personatges. Em va fer prometre que jo trencaria aquell esborrany però no ho vaig fer. La vaig enganyar perquè jo volia fer aquesta novel·la, però mai no la vaig fer. Va nàixer un gran amor entre tots dos, però turbulent, especialment al principi; i jo continuava sent el millor amic del seu antic nuvi.

Bé, tant se val, això no era allò que volia dir-te, però també és cert que potser no vaig acabar la novel·la perquè quan la vaig començar no tenia final, a part de la promesa que hi vaig fer, però que tampoc en vaig complir.

La cosa està en que tu tens el final de la teva novel·la. Allò més important per escriure una novel·la és saber com comença i com acabarà. És com quan els investigadors tenen l'objecte d'estudi. Sense objecte d'estudi no és possible la recerca. Tu tens l'objecte d'estudi de la teva novel·la perquè ja coneixes el final. Llavors és només qüestió de posar fil a l'agulla i anar per feina.

Esperarem doncs la teva obra, segur que hi tens moltes coses interessants a dir; pinta bé.

Salutacions fraternals
Jordi

Samuel Guiu ha dit...

Moltes gràcies a tots: Roger, Jordi Reche, Francesc i Jordi Gomara. Espero no defraudar-vos.

Montserrat Capdevila Tatché ha dit...

Quina enveja això que fas. El meu somni per quan em jubili és escriure una novel.la, potser començar per contes. Ara ja penso en començaments I finals, històries, personatges, escenes... Tot lligat a les vivències que vaig tenint. M'imagino que serà com tornar a viure amb la intensitat viscuda, però de nou, en un nou moment, amb nous personatges, amb noves experiències. El més important, per això serà viure, amb passió, emoció.... Benvingut a la blogosfera!
Montserrat