Se m'han refredat les salsitxes aigualides del Dia. Sempre em passa el mateix: em poso a escriure i oblido que escalfo alguna cosa al microones. Avui ha estat mentre escrivia un altre capítol de Vida de Vladimir Roig, l'esborrany d'un capítol parisenc. La veritat és que em seria molt més fàcil escriure una novel·la que succeís al París de 1966-1967, al París que jo vaig conèixer. Conseqüències de la Caputxinada, jo només era un noiet de 18 anys. Com ha passat el temps! Però m'interessa el París dels anys 20, un català al París dels anys 20.
Ara tinc un problema tècnic a resoldre, tres problemes tècnics a resoldre, o potser dos i mig. He creat tres línies narratives: (a) la narració amb diàlegs, (b) l'informe religiós i (c) les cartes de Vladimir. El problema tècnic és donar un estil precís a cada línia narrativa, que cap de les tres s'assembli a les altres. Per ara, l'estil d'(a) ja el tinc, més o menys: presentació en present de l'escena, presentació freda, i, a continuació, diàlegs sense verba dicendi (verbs de dir, de dialogar). Vull que (a) sigui la línia objectiva, la dels fets indubtables; sembla que va aproximadament bé.
A la línia (b), en canvi, no li acabo de trobar el to. Ha de ser un informe religiós, embogit i sospitós de mentir; però al mateix temps ha de servir per desvetllar coses que Vladimir no diu en les seves cartes de la línia (c), coses que tampoc no puc dir a la línia (a) perquè a la línia (a) només hi caben diàlegs, i les coses que s'han de desvetllar són fets i no diàlegs.
La línia (c), la de les cartes de Vladimir, és la que em dóna més problemes. Vull que siguin cartes un xic ingènues; d'un Vladimir que potser no és tan ingenu, perquè oculta coses, com ha de demostrar l'informe religiós de la línia (b). Però que en el fons sí és ingenu, molt ingenu, entranyablement ingenu.
Deixaré aparcats per ara aquests problemes, ja ho rescriuré tot si cal. Prefereixo centrar-me a pensar com es vam conèixer Puig-i-Cadafalch i Vladimir Roig. A Mataró, evidentment; però com? De moment, engego el microones i no em moc de la cuina fins que no s'hagin escalfat les salsitxes.
Ara tinc un problema tècnic a resoldre, tres problemes tècnics a resoldre, o potser dos i mig. He creat tres línies narratives: (a) la narració amb diàlegs, (b) l'informe religiós i (c) les cartes de Vladimir. El problema tècnic és donar un estil precís a cada línia narrativa, que cap de les tres s'assembli a les altres. Per ara, l'estil d'(a) ja el tinc, més o menys: presentació en present de l'escena, presentació freda, i, a continuació, diàlegs sense verba dicendi (verbs de dir, de dialogar). Vull que (a) sigui la línia objectiva, la dels fets indubtables; sembla que va aproximadament bé.
A la línia (b), en canvi, no li acabo de trobar el to. Ha de ser un informe religiós, embogit i sospitós de mentir; però al mateix temps ha de servir per desvetllar coses que Vladimir no diu en les seves cartes de la línia (c), coses que tampoc no puc dir a la línia (a) perquè a la línia (a) només hi caben diàlegs, i les coses que s'han de desvetllar són fets i no diàlegs.
La línia (c), la de les cartes de Vladimir, és la que em dóna més problemes. Vull que siguin cartes un xic ingènues; d'un Vladimir que potser no és tan ingenu, perquè oculta coses, com ha de demostrar l'informe religiós de la línia (b). Però que en el fons sí és ingenu, molt ingenu, entranyablement ingenu.
Deixaré aparcats per ara aquests problemes, ja ho rescriuré tot si cal. Prefereixo centrar-me a pensar com es vam conèixer Puig-i-Cadafalch i Vladimir Roig. A Mataró, evidentment; però com? De moment, engego el microones i no em moc de la cuina fins que no s'hagin escalfat les salsitxes.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada