Després d’un any i tres mesos...

Vaig començar la novel·la, però em vaig quedar bloquejat. A veure si la reprenc. He tingut una idea llegint aquest bloc estrany: El cau de la gata maula. Vladimir Roig coneix una noia catalana que cada any va a Cadis per carnaval.

Potser hi ha massa sexe

Ja tinc respostes per a les qüestions que em preocupaven dissabte passat a propòsit del capítol "Com adormit". He escrit dos capítols més i ara ja sé quan arriba Vladimir Roig a Mataró (capítol "Carta del 24 d'abril de 1919") i per què va marxar de Palafolls (capítol "De Vladimiris Natura (...i així, amb només 21 anys)").

Potser hi ha massa sexe en el conjunt dels tres capítols. En fi, l'ordre definitiu-provisional d'aquesta part queda així:

"Carta del 24 d'abril de 1919"
"De Vladimiris Natura (...i així amb només 21 anys)"
"Com adormit"

El twitter i la felicitat

Em sembla que aquest invent del twitter va bé per pensar en veu alta. Probablement, per pensar en veu alta rucades. A mi, però, em fan servei. M'ajuden a ser una mica més feliç. Avui hi he escrit aquestes tres rucades:

Després de plagiar un llibre, Ana Rosa Quintana continua presentant programes. El plagi: ella sempre diu que va ser sense mala intenció.

Potser és cert i Ana Rosa Quintana no era conscient del plagi. Potser sí que és així d'ingènua. O potser no, potser és una cínica rematada.

Fan cotxes a TV3. Després faran notícies i hi sortirà el congrés de Zapatero. Abans em queia bé Zapatero, ara em recorda Ana Rosa Quintana.

I abans d'ahir, aquestes sis, quan encara no havia redactat el capítol "Com adormit":

Des de fa hores, intento pensar com fer que Vladimir Roig i Puig-i-Cadafalch es trobin a Mataró

Per què s'han de trobar a Mataró? Perquè Puig-i-Cadafalch hi va néixer i hi va treballar, i perquè Vladimir Roig és de Palafolls (Maresme)

Per què he fet que Vladimir Roig nasqués a Palafolls? Perquè és el poble de Catalunya més proper a Palafrugell en l'ordre alfabètic

Per què calia que fos proper alfabèticament a Palafrugell? Perquè un català que va a París als anys 20 ha de ser gairebé un Josep Pla

Vladimir neix el 8 de març de 1897, gairebé un Josep Pla, però a Palafolls

Bé, ara el problema és la trobada de Puig-i-Cadafalch amb Vladimir Roig. Com? M'hi poso

Una mica més feliç... Per cert, ahir al teatre vaig ser molt feliç veient l'actuació d'XXX. Cada dia interpreta millor el seu paper: fa somriure, commou. Li vaig fer arribar un pom de roses, com sempre. Un dia vam coincidir a una festa i vam parlar una estona. No li vaig dir que jo era el dels poms.

Feina enllestida

Ja he aconseguit escriure la trobada entre Vladimir Roig i Puig-i-Cadafalch a Mataró! Ara em falta saber per què Vladimir és a Mataró i per què hi treballa de pintor restaurador. Un altre dia hi pensaré. Ara, a dormir, que avui he d'anar al teatre, i abans he de comprar un pom de roses.

Problemes tècnics

Se m'han refredat les salsitxes aigualides del Dia. Sempre em passa el mateix: em poso a escriure i oblido que escalfo alguna cosa al microones. Avui ha estat mentre escrivia un altre capítol de Vida de Vladimir Roig, l'esborrany d'un capítol parisenc. La veritat és que em seria molt més fàcil escriure una novel·la que succeís al París de 1966-1967, al París que jo vaig conèixer. Conseqüències de la Caputxinada, jo només era un noiet de 18 anys. Com ha passat el temps! Però m'interessa el París dels anys 20, un català al París dels anys 20.

Ara tinc un problema tècnic a resoldre, tres problemes tècnics a resoldre, o potser dos i mig. He creat tres línies narratives: (a) la narració amb diàlegs, (b) l'informe religiós i (c) les cartes de Vladimir. El problema tècnic és donar un estil precís a cada línia narrativa, que cap de les tres s'assembli a les altres. Per ara, l'estil d'(a) ja el tinc, més o menys: presentació en present de l'escena, presentació freda, i, a continuació, diàlegs sense verba dicendi (verbs de dir, de dialogar). Vull que (a) sigui la línia objectiva, la dels fets indubtables; sembla que va aproximadament bé.

A la línia (b), en canvi, no li acabo de trobar el to. Ha de ser un informe religiós, embogit i sospitós de mentir; però al mateix temps ha de servir per desvetllar coses que Vladimir no diu en les seves cartes de la línia (c), coses que tampoc no puc dir a la línia (a) perquè a la línia (a) només hi caben diàlegs, i les coses que s'han de desvetllar són fets i no diàlegs.

La línia (c), la de les cartes de Vladimir, és la que em dóna més problemes. Vull que siguin cartes un xic ingènues; d'un Vladimir que potser no és tan ingenu, perquè oculta coses, com ha de demostrar l'informe religiós de la línia (b). Però que en el fons sí és ingenu, molt ingenu, entranyablement ingenu.

Deixaré aparcats per ara aquests problemes, ja ho rescriuré tot si cal. Prefereixo centrar-me a pensar com es vam conèixer Puig-i-Cadafalch i Vladimir Roig. A Mataró, evidentment; però com? De moment, engego el microones i no em moc de la cuina fins que no s'hagin escalfat les salsitxes.

Primer post

Avui 4 de juliol faig 60 anys i em prejubilo. Què faré? No ho sé. Sí ho sé, és un bon moment per començar aquest dietari i per mirar de donar forma a un projecte de novel·la que, des de molts anys endarrere, m'obsedeix: Vida de Vladimir Roig.

Què en sé, de la novel·la? Moltes coses, però encara molt confuses. Sé que hi haurà les cartes de Vladimir, un informe religiós i narracions en present. Sé com acabarà la novel·la i, per tant, cap a on ha de caminar tot plegat. Sé que Vladimir Roig és l'home de confiança de Josep Puig i Cadafalch. Sé que Vladimir Roig és algú molt especial, amb una manera de viure molt especial.